FUNCIONAMENT DEL MENJADOR

PREGUNTES FREQÜENTS

MOLT IMPORTANT! Aquestes respostes expliquen unes pautes generals de funcionament, per tant cal tenir en compte que cada cas o situació es treballa i gestiona de manera individualitzada.

 

1- Què passa si un alumne no vol menjar un determinat aliment, sent un nen/a que normalment s'ho menja tot? I en el cas que l'aliment no agradi a la gran majoria?

La nostra principal funció dins del menjador consisteix en motivar als infants a que tastin tots els aliments.  En el cas que un infant que s'ho menja tot no vulgui un determinat aliment sempre se'l motiva a que el tasti, sovint combinant-ho amb un altre que li agradi més. A més a més, arribem a pactes amb l'infant perquè ell pugui decidir quina es la part que es menjarà, fomentant així la responsabilitat per part seva.

Quan l'aliment no agrada gens de manera generalitzada sempre s'acorda amb els infants la part a menjar. Aquesta quantitat augmentarà a mida que els infants es fan grans, per tant a cicle mitjà i superior sempre s'intenta que s'ho acabin tot.

Cal destacar que la comunicació amb l'equip de cuina es constant en aquest aspecte. Quan s'introdueix un plat per primera vegada sempre es fa una valoració de la seva acceptació; l'equip observa la resposta dels infant envers a la proposta. En funció del grau d'acceptació s'aposta o no per la continuïtat del plat.

***************

2- Què passa si l'alumne és molt lent menjant?

L'equip de monitores i monitors té establertes unes pautes generals per aquests casos, tot i que cada grup les treballa adaptant-les a la seva realitat:

  • InfantilDegut a que l'acompanyament per part de l'equip de monitors/es és més individualitzat en aquesta franja, es treballa de manera diferent perquè mantenim un seguiment més constant ja que els infants no són tan autònoms. En cap cas es penalitza sempre que l'infant no es distregui i mantingui un ritme constant. Considerem molt important respectar el ritme de cada infant.

  • Primària: Un cop saben el menú els infants s'organitzen en grups en funció del temps que consideren que trigaran a menjar (lents, mitjà i ràpids). Aquests grups determinen l'ordre d'entrada al menjador.

En alguns casos els infants poden decidir si seuen amb el seu grup o prefereixen canviar de taula per tal de no distreure's amb els companys i gaudir així de més estona de pati amb ells. A més a més, els infants de cicle mitjà i superior, tenen la possibilitat d'entrar al primer torn a dinar si així ho desitgen, per tal de disposar de més temps per l'àpat.

Cal destacar que l'equip considera poc saludable el fet que els infants estiguin massa estona al menjador si l'aliment costa; sempre intentem regular que l'infant estigui màxim 1 hora ja que és el temps que considerem adient per un àpat. Això els permet dedicar prou temps a la seva estona de descans i lleure.

***************

3- Què passa si l'alumne es queda amb gana?

Els alumnes sempre tenen la possibilitat de repetir de l'aliment que volen a excepció del iogurt, sempre respectant les quantitats nutricionalment recomanades (mai es repetirà del mateix plat dues vegades seguides). També disposen de pa per completar l'àpat si així ho desitgen.

Aquells dies que sabem que el menú agrada molt i repetiran la gran majoria, sí que intentem controlar les quantitats que posem per repetir per evitar que els alumnes que entren els últims es quedin sense aquesta possibilitat.

***************

4- Els alumnes que volen repetir han d'esperar a acabar-se les postres?

Sí, ja que ens havíem trobat en la situació de que moltes vegades l'infant repetia abans de menjar les postres i després de repetir no es menjava la fruita per falta de gana. Tot i ser conscients que hi ha infants que sí que s'ho acabarien, no podem fer aquesta discriminació i apliquem la norma per tothom.
 

***************

5- Sempre netegen les taules els/les que acaben de menjar últims?

Normalment sí, ja que facilita les taques de neteja. Tot i això hi ha infants que o bé ajuden als companys o es presenten voluntaris per fer-ho ells, ja que no es fa amb una intenció punitiva o de càstig, sinó per qüestions organitzatives. Tanmateix l'equip està treballant per proposar altres dinàmiques per realitzar aquesta tasca.
 

***************

6- Com es plantegen els càstigs?

Abans del càstig vetllem per un procés de reflexió i diàleg que esdevé en pactes per reconduir la situació. És important que l'infant prengui consciència i aprengui a ser responsable dels seus actes.

Entenent que les accions comporten conseqüències, a vegades positives i d'altres negatives, apostem per aconseguir que adquireixin un procés d'autoregulació a l'hora de resoldre qualsevol tipus de situació conflictiva.

El càstig s'utilitza com a última mesura quan aquest procés de diàleg i reflexió de l'infant no aconsegueix l'objectiu que busquem i s'aplica durant la seva hora d'esbarjo, per tant no disposa de temps de pati amb els seus companys. Per exemple: un infant que no s'acaba el seu àpat i no ha volgut aprofitar les diverses opcions de que disposa per autoregular-se, pot ser que es quedi sense pati programant i realitzant activitats per altres grups durant un període d'una setmana com a màxim.

***************

7- Quanta estona de pati lliure tenen?

Cada grup disposa de dos dies de pati lliure segons la planificació de l'equip de menjador. A més a més, els dies que tenen activitat programada compten amb estones d'esbarjo abans de començar aquesta activitat.

***************

8- Poden jugar a futbol cada dia?

No. Dels dos dies de pati lliure només disposen de la pista gran per jugar a futbol o realitzar l'activitat que vulguin un dia. Per tant, el futbol es redueix a un dia a la setmana per grup.